Actualització de la sonda Philae: saltadora increïble, però es pot quedar sense forces

Escric aquest article el divendres dia 14 al vespre.

Aquest migdia, he pogut assistir a la retransmissió de la roda de premsa diària de l’Agència Espacial Europea, en la que han informat profusament de l’estat de la sonda Philae.

Les notícies són preocupants, al mateix temps que la gesta aconseguida es demostra encara més impressionant del que ja pensàvem.

Però anem a pams.

Tot ve de l’aterratge. Ja se sabia que era una maniobra molt arriscada. Com explicava a l’anterior article, la distància a la sonda (mitja hora llum d’anada i una altra mitja hora de tornada) feien obligada una acció automàtica i autònoma per part de Philae. Aquesta portava uns arpons, pensats per disparar-se i fixar la sonda a terra del cometa. No oblidem que la gran roca té una graveta feblíssima comparada amb la de la Terra, i de no aferrar-se bé, Philae podria sortir rebotada cap a l’espai, o bé caure rodolant. Per acabar de complicar-ho, sabem que la superfície dels cometes no és gaire compacte, i podria cedir i lliscar sota el pes de la sonda.

Bé, el fet és que els arpons no es van disparar. I aquí bé l’èpica de l’aterratge.

Philae, programada per baixar molt suaument, va rebotar al menys dos cops sobre el cometa. El primer dels rebots sembla que va ser molt acusat (algunes fonts parlen d’un rebot amb alçada d’un quilòmetre, tot i que jo no ho he sentit directament en les rodes de premsa a les que he assistit telemàticament). Sigui com sigui, és increïble que Philae aconseguís mantenir-se lligada al cometa en aquestes condicions. El més senzill hauria estat rebotar i perdre’s a l’espai per sempre.

Ens podem imaginar la perillositat dels rebots. La sonda podia quedar en qualsevol posició, o fins i tot malmetre equips o algun dels panells solars de què disposa.

La fortuna, i per suposat el bon disseny de l’enginy i dels sistemes de navegació autònoma que transporta, van fer que Philae se situés finalment sobre del cometa, amb les 3 potes a terra (aquest punt en concret no se sabia amb seguretat en els primers instants, i es sospitava que una de les potes podia estar a l’aire).

La mala notícia és que els rebots varen allunyar la sonda del punt previst d’aterratge. Com quan d'allunyada? No se sap. El fet és que no l’han pogut localitzar. Saben que està bé, perquè transmet imatges i dades, i respon a les ordres, però no saben exactament on és. La tenen més o menys localitzada en una àrea d’uns 2 quilòmetres quadrats.

Us adjunto una imatge de la zona en la que creuen que està.

Què més? Doncs que la situació no és bona. Les fotos enviades per Philae mostren una paret d’aspecte rocós molt a prop seu (veieu la segona imatge annexa, on s'aprecia una de les potes de Philae), i sembla estar a la vora d’un penya-segat. El problema és que el lloc no està suficientment il·luminat, hi ha molta ombra durant gran part del dia. I això impedeix que l’enginy pugui carregar les bateries!

Aquest és el problema greu. Si no pot carregar energia solar, les bateries s’esgotaran segurament aquesta mateixa nit.

De moment, els científics han optat per aprofitar la bateria actual per a fer els primers experiments. La lògica és: ja és un enorme èxit tenir, per primer cop a la història, una sonda sobre un cometa. Aprofitem ara les hores per treure tota la informació útil que puguem.

I, d’aquesta forma, han enviat ordres a Philae per a que posi en marxa la perforadora que porta i que excavi per treure mostres del subsòl. Sabem que la perforadora és en funcionament, i, fins que es va perdre ahir la connexió (per motius “naturals”, degut a la rotació del cometa) ja havia aprofundit uns 20 centímetres sota terra.

Les opcions ara són:

- intentar girar la sonda de forma que un dels panells solars quedi més il·luminat, amb el risc que es desestabilitzi i es tombi o caigui, i sense cap seguretat que s’aconsegueixi situar un panell en bones condicions

- fer que la sonda s'enlairi un xic i torni a aterrar. Aquesta opció és perillosíssima. És com jugar a cara o creu ja que podria caure en pitjors condicions. Estem parlant d'un vol sense cap mena de control, ja que no estava previst

- o fer hivernar la sonda, esperant que el cometa, que s’anirà aproximant al Sol durant els propers mesos, quedi més exposat a la llum i els panells solars puguin recarregar, al ser la poca llum que els arriba més intensa.

Cap d’aquestes opcions, com veieu, és del tot satisfactòria. La qüestió és que probablement avui nit o matinada els científics hauran ja decidit què fan.

Mentre tant, informen que la sonda mare, la Rosetta, es troba perfectament, orbitant el cometa, i intentant, amb les seves càmeres, localitzar Philae.

El balanç de la missió és un èxit impressionant, passi el que passi amb Philae a partir d’ara. S’ha aterrat sobre un cometa, s’estan encara rebent imatges que Philae va enviant quan pot, i els primers experiments científics han estat en marxa durant el dia d’avui, amb tota seguretat produint tones de dades que faran les delícies dels investigadors durant força temps. A més, Rosetta seguirà orbitant pegada al 67P, i l’acompanyarà en la seva aproximació al Sol.

Ara el que es tracta és de treure el màxim de partit d’una situació que és difícil. En paraules textuals d’una de les responsables de la missió, que ha estat molt directe: “It looks a bit bad... but we can always hope” (pinta una mica malament... però sempre tenim esperança).

Estarem pendents, per suposat, de com continua una de les missions més èpiques de la història de l’astronomia. Bona nit.

---------------------------------------------------------

ACTUALITZACIÓ 23:20 hores: Han decidit fer girar Philae i intentar il·luminar un dels panells solars. L'ordre ha estat ja enviada. S'epera resultat.
23:30 hores: re-establert contacte amb Philae. Està enviant un munt de dades sobre la feina feta durant el dia, científics contentíssims. Ara esperen poder-lo fer girar.