dimecres, de juliol 15, 2015

L'orgull de Plutó al descobert per a recordar un dia històric

Dimarts, 14 de Juliol de 2015 ha passat ja a la història com el dia en el que una sonda va arribar al que una vegada fou considerat el més llunyà dels planetes del nostre Sistema Solar, Plutó.

Actualment degradat per designis de l'home a la categoria de planeta nan, resulta que Plutó ens ha donat una enorme sorpresa, com si volgués cridar-nos l'atenció front el nostre atreviment en degradar-lo.

La sonda New Horizons de la NASA ha viatjat durant 10 anys per arribar-hi. Com us explicava en un article anterior, la sonda ha estat dissenyada per passar a tota velocitat prop de Plutó i d'algun dels seus satèl·lits, però no per quedar-s'hi. Entrar en òrbita consumiria molt combustible, que la nau no pot transportar.

A poques hores del màxim apropament, la sonda va entrar en silenci amb la Terra. Tots els seus instruments, els seus sentits, concentrats en la missió, en aprofitar cada segon del pas que havia de fer a menys de 12.500 Km de la superfície de Plutó, volant a més de 50.000 Km per hora. Abans però de desconnectar temporalment, ens va enviar aquesta fantàstica imatge de Plutó quan encara era lluny:



Dits creuats, doncs, esperant la confirmació de l'èxit de la missió.

La matinada del 14 al 15, la New Horizons ha telefonat a casa per dir que estava bé, i que el pas s'havia fet sense problemes. I, tot seguit, ens ha enviat una postal des d'allà, una primera imatge de molt alta definició. És només la primera de les moltes que anirà enviant en els propers mesos. Les ha acumulat totes, i ara, ja allunyant-se de Plutó, anirà enviant-les a la Terra una rere l'altra. El mosaic final serà increïble.

Una primera imatge plena, plena de sorpreses que s'hauran d'analitzar amb detall. Aquí la teniu:



M'he permès re-processar-la per augmentar la definició dels cims i les valls (la imatge de la  New Horizons ve tal qual, sense processar. Quan els tècnics de la NASA les millorin, serà una passada).


Què s'hi veu?

En primer lloc, grans zones sense cràters, aparentment planes i "netes". Això indicaria que Plutó és un món geològicament actiu, que ha anat esborrant les cicatrius dels impactes. Potser són camps de lava de menys d'un milió d'anys d'antiguitat. Això ha estat la primera grandíssima sorpresa pels científics.

En segon lloc, les muntanyes. Tenen més de 3.500 metres d'alçada, poca broma per a un planeta que hem anomenat nan. Cóm s'han format muntanyes tan altes? No tenen la pinta de ser el producte d'impactes, ja que formen serralades. Són d'origen tectònic? Una altra vegada l'activitat geològica? I estan formades per roca i gel?

En tercer lloc, es veuen unes depressions enormes, unes zones més enfonsades. Què són? Què les ha creat? Per tractar-se d'impactes, tenen una forma bastant irregular.

No sé si algú s'imaginava així a Plutó. Penso que no. Mireu la cara dels científics principals de la missió quan han rebut aquesta imatge de l'espai. La seva expressió ho diu tot.



La New Horizons ens ha enviat, com a regal, la primera imatge de Charon, el satèl·lit més gran de Plutó. Vaja imatge!



Com deia abans, això és només l'aperitiu del que vindrà. I no només imatges, sinó quantitat de dades recollides pels nombrosos instruments de la sonda. Dades precioses, que ara estan emmagatzemades a la seva memòria, i que ens anirà descarregant poc a poc (és molt lluny, a 4.800 milions de Km, i forçosament la connexió amb la Terra és molt limitada)

Felicitats a la NASA. Felicitats a la humanitat. Felicitats New Horizons. 

I felicitats, estimat Plutó, al que vaig estudiar com a planeta a l'escola. Tu, en lloc de venjar-te de la humiliació que t'hem fet passar, ens has volgut mostrar la teva bellesa i els teus secrets. 




0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP