Nenes i nens de P4 fan un llibre d'astronomia

Algunes vegades, la gent em diu que això de l’univers és molt complicat. Estrelles, planetes, galàxies. I les xifres que es maneguen fan por. Qualsevol cosa es mesura en milions d’anys o bilions de quilòmetres.

Jo sempre els dic que l’univers és tan complicat com nosaltres mateixos vulguem. Per gaudir del cel, o volar amb la ment cap a planetes llunyans, no fan falta gaires coneixements. És cert que com més coneixements tinguem més plena i satisfactòria serà la nostra experiència amb el firmament, però de vegades només es necessita mirar a dalt per donar-nos compte del lligam que tenim amb el cel i emocionar-nos.

Vet aquí que aquest Sant Jordi m’ha portat una magnífica i engrescadora sorpresa.

Des de Falset, on sabeu que hi tinc l’observatori, m’han fet arribar la notícia: els nens i nenes de P4 de la classe dels Esquirols de l’escola Antoni Vilanova han confeccionat un llibre d’astronomia!

Sí, ho heu sentit bé. Lògicament, el llibre titulat “El viatge per l’Univers” s’ha pogut fer gràcies al guiatge de la tutora de la classe, l’Àngels Martí. Tot i que encara no el tinc, em diuen que va d’un nen astronauta que visita els planetes del Sistema Solar cada dia de la setmana.

Us ho imagineu? Nenes i nens de 4 i 5 anys, omplint un llibre de dibuixos de planetes, representant el que la seva imaginació els diu.

Només cal fixar-se en els detalls de la portada del llibre per entendre com d’estimulats estan aquests infants.

També m’informen que a la classe dels Esquirols han estat uns dies plens d’activitats relacionades amb l’astronomia, entre les que cal destacar la confecció d’un model del Sistema Solar.

És clar que nens tan petits no haguessin pogut fer aquesta cosa tan extraordinària sense l’afany de la profe. Ni sense el recolzament dels pares. Penseu que el llibre conté textos creats pels propis nens, però alguns d’ells encara són massa petits com per saber llegir el que han recitat.

És complicat l’univers? Per aquestes nenes i nens de 4 i 5 anys sembla que no tant com per espantar-los. Al revés, l’univers ha estat una font d’idees, de jocs, i de sensacions. Quants d’ells hauran somiat de nit en ser el nen astronauta, i saltar de planeta en planeta?

Quina lliçó! Moltes vegades els adults deixem poc lloc a les coses noves. El nostre cap està moblat i ordenat, i ens fa por deixar-hi entrar coses que considerem complicades, no sigui que el cervell se’ns faci un embolic.

Amb aquest petit article vull felicitar a les nenes i nens de la classe dels Esquirols, a la tutora de la classe, i als pares. I espero que també pugui servir d’exemple per a altres escoles. Si uns nens de 4 i 5 anys han pogut fer això, què no podran fer els de 10 anys per exemple?

Gràcies a la Montserrat, la mare de l’Ignasi, per haver-me fet arribar la informació sobre el llibre.