La NASA va
anunciar ahir (dia 7 de juny) per sorpresa la descoberta, a Mart, de 2 fets
molt rellevants de cara a la cerca de vida en aquell món. Les notícies van ser
com 2 bombes, llançades de forma sincronitzada mentre es publicaven a la
revista Nature.
Els que seguiu aquest blog sabeu que tot el que té a veure amb el planeta vermell m'apasiona,
i acostumo a escriure sobre les exploracions que allà estan fent els 2 robots
que encara sobreviuen, i dels que m'agrada pensar com si fossin humans, herois
en un món desconegut.
Les descobertes
anunciades ahir les ha fet el més modern d'ells, el Curiosity. Un robot de la
mida d'un cotxe petit, i que va equipat amb la darrera tecnologia... bé, la
tecnologia que hi havia l'any 2011 quan el vàrem enviar a l'espai.
M'agrada dir que
Curiosity, així com l'Opportunity (l'altre robot, molt més petit, que sobreviu),
són "geòlegs". Màquines especialitzades en estudiar roques. No són
"biòlegs. Per què dic això? Ara veureu quina rellevància té en tota
aquesta història.
Bé, la qüestió és
que el Curiosity porta des de l'any 2012 explorant un enorme cràter, anomenat Gale,
de més de 150 Km d'amplada. Per què el vàrem enviar allà? Doncs perquè estem
força segurs que Gale era, antigament, un llac gegant. Un lloc perfecte per
intentar trobar sediments i, amb sort, restes fòssils de vida. Estem parlant de
fa 3.500 milions d'anys, que és quan creiem que Mart tenia aigua líquida en
superfície, ja que era un planeta molt més calent que ara. A Gale, especialment
en la muntanya que s'aixeca al seu centre, s'exposen roques que tenen aquesta
antiguitat.
Anem a pels
anuncis.
El primer és la
troballa de molècules orgàniques complexes. Són compostos derivats de la
química del carboni. Curiosity els ha identificat sota terra (té la capacitat
de fer forats i extraure material per analitzar-lo ell mateix). En les
condicions actuals de Mart, amb una atmosfera molt feble, la radiació
ultraviolada del Sol destrueix fàcilment aquest tipus de compostos, de forma
que el lloc on buscar-los era protegits sota terra.
Aquestes
molècules, que contenen oxigen, nitrogen, sofre, i evidentment carboni, es
formen típicament quan compostos químics orgànics molt més complexes es
degraden i es fragmenten. Per tant venen a ser com una pista que indica que en
algun moment allà hi va haver molècules molt més elaborades, cadenes de
carboni més treballades.
Cal dir que les
molècules no tenen perquè tenir origen biològic. És important entendre-ho, per
tal d'evitar confusió i el titular fàcil. Segurament hi ha desenes de
mecanismes naturals i no relacionats amb la vida que poden donar lloc a les
molècules descobertes. Però també hi ha processos que sí estarien relacionats
amb la vida. I de 2 formes.
En primer lloc,
les restes fòssils, els sediments d'origen biològic, podrien, al degradar-se al
llarg de milions d'anys, donar lloc a restes riques en oxigen, nitrogen,
carboni, etc. En segon lloc, podrien constituir aliment. És a dir, una font
d'energia per a microorganismes antics.
Sigui com sigui,
jo ho assimilo al següent: la troballa no implica l'existència de vida, ni actual ni antiga, a Mart. Però si en algun moment
n'hi va haver, la descoberta que es va anunciar ahir seria inevitable.
El segon anunci,
com deia perfectament cronometrat amb el primer, és la detecció de variacions
en el metà de l'atmosfera del cràter Gale.
El metà és un gas
força inestable en una atmosfera com la de Mart, que és molt feble, però que és
antagònica a l'existència de metà lliure. A la Terra passa el mateix, encara de
forma més exagerada. El metà lliure no té gaire esperança de vida al nostre
planeta abans no reacciona i es combina per formar altres compostos. Es
necessita, per tant, una font que renovi, que produeixi contínuament metà si un
vol que el planeta en tingui.
Al nostre estimat
planeta blau, la principal font de metà és el metabolisme biològic. Sí, és cert
que el metà també té orígens geològics. És fabricat per processos geotermals,
per exemple. Però, com deia, la principal font aquí, a la Terra, és la vida (la
descomposició d'organismes vius, la síntesi de metà per part de
microorganismes, etc.).
La cerca de metà
a Mart, per tant, ha estat sempre una fita clau. Des de les primeres missions
de les naus Viking els anys 70 del segle passat (!!!), la confirmació de l'existència de metà lliure ha estat un objectiu.
De fa uns anys, ja sabíem que hi havia metà, molt poquet. Però ara el Curiosity
ens ha mostrat la variació cíclica en la quantitat de metà al llarg de les
estacions de l'any!
Vol dir que, amb
les diferències de temperatura (el planeta roig té estacions de l'any molt
similars a les nostres, només que duren el doble de temps aproximadament) la
concentració de metà varia. La font que el genera, sigui quina sigui, canvia la seva efectivitat amb les estacions.
De nou, això no és cap evidència de vida. Ja
he explicat que hi ha mecanismes no biològics que també generen metà. I podria
ser que algun d'aquests mecanismes s'activés de forma diferent amb l'augment de
temperatura de l'estiu marcià. Podria ser perfectament.
Però entre els
mecanismes de generació de metà no podem oblidar el biològic.
Si aquesta fos la
font de metà, voldria dir que els organismes estan vius? No obligadament.
Podríem estar parlant de grans reserves de gas metà subterrani, generades per
la descomposició lenta i gradual al llarg de milions d'anys, de restes de
organismes vius.
En resum, si un té
en compte les 2 descobertes, i les suma... bé, vull dir que l'equació no dóna
vida com a resultat, però podria. I com podria, doncs ho hem de seguir investigant.
I aquesta és la raó
dels robots "biòlegs". L'any 2020 tant la NASA com l'agència espacial
europea, l'ESA, tenen previst fer-hi arribar robots especialitzats en la cerca
de vida. Ja ho tenien planificat, no és el resultat dels anuncis d'ahir (penseu
que una missió com aquestes es planifica i prepara amb molts anys d'antelació).
Però ara els esforços, les il·lusions, i les expectatives són encara majors.
Jo aniria
preparant la màquina de crear titulars de notícies, perquè estic segur que el
que vindrà a partir del 2020 pot ser magnífic. M'explico: no crec que descobrir
vida passada sigui com dir "Mira! Un fòssil!". No, no serà així de
fàcil. Anirem pam a pam, pedra a pedra. Ajuntant peces d'un complex puzle, que
finalment poden portar a la conclusió esperada. Trigarem encara anys. Però el
que estic convençut és que ens esperen notícies espectaculars al llarg d'aquest camí.
Jo estic
impacient per resoldre finalment algunes qüestions, com ara si la vida és
propietat només d'aquest planeta, o si realment som marcians (sí, sí... per què
no? Estem parlant de la possibilitat d'existència de vida a Mart fa 3.500
milions d'anys, més o menys la mateixa finestra temporal en què la vida va
aparèixer, no sabem com, a la Terra. Podrien tenir el mateix origen?)
Així que a seguir explorant si us plau!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada