Des que es va acceptar el model de Copérnic, qui en el segle XVI va postular que era la Terra la que girava al voltant del Sol, després de molts anys de discussions i alguna sonada excomunicació, mai el nostre planeta ha tornat a ocupar una posició especial en l'univers.
La Terra és un dels planetes del nostre sistema solar, un conjunt de planetes, asteroides, cometes i altres cossos que giren obstinadament al voltant d'una estrella, que coneixem amb el nom de Sol. El nostre món és el tercer en distància al Sol, no és el més gran dels planetes, ni tampoc el més petit. Tampoc és el que més satèl·lits té,... ni tampoc el que en té menys.
La nostra estrella, el Sol, és una més entre les més de mil milions que formen la nostra galàxia, la Via Làctia. El Sol és més aviat "vulgar", quant als estàndards dels estels. A més, la posició del astre rei en la galàxia està lluny de ser central. Vivim a la perifèria de la galàxia, en un suburbi, bastant allunyats del nucli.
La galàxia orbita, junt a d'altres galàxies, al voltant d'un centre de gravetat comú del què es coneix com el "grup local de galàxies", essent la famossísima galàxia d'Andròmeda un dels seus més rellevants exponents.
Però és que actualment es coneixen milers de milions de galàxies! La nostra no sembla destacar d'entre les demés. De tamany moderat, no presenta cap particularitat especial. Segurament, observada pels habitants d'una galàxia llunyana, la nostra la catalogarien amb un número avorrit, un més, com fem nosaltres amb la seva galàxia.
Per a acabar-ho d'arreglar, s'han descobert ja més de 300 planetes extrasolars, és a dir, planetes que orbiten altres estrelles! I això és només el començament, ja que aquests descobriments, recents, estan al límit de la tecnologia actual i, per tant, es multiplicaran exponencialment en els propers anys.
Què tenim d'especial? Dons sembla que res...
Bé, res si exceptuem alguns petits detalls:
- la combinació entre el tamany del Sol, la radiació que genera, i la distància que separa a la Terra de la nostra estrella és una combinació perfecte, que fa del nostre món un lloc càlid i agradable. En el sistema solar, ocupem justament la posició ideal (Venus, un forn. Mart, un congelador).
- la Lluna té un extraordinari tamany per a ser simplement un satèl·lit natural més. Per categoria de planeta, a la Terra ens tocaria un company molt més modest. I és que avui sabem que la Lluna és un tros de Terra. Un tros gegantí, expulsat després d'un impacte de proporcions apocalíptiques, produït en els inicis del món.
- l'atmosfera és suficientment densa com per a donar-nos l'aire que respirem i protegir-nos de les letals radiacions ultraviolades del Sol. Però no tan densa com per a convertir el planeta en un infern similar a Venus.
- la Terra presenta una suau inclinació del seu eix de rotació, que fa que els canvis estacionals de temperatura siguin també suaus. A més, la rotació que fem sobre nosaltres mateixos, en 24 hores, és perfecte per a distribuir uniformement per tot el planeta la calor que rebem del Sol.
Res, si exceptuem que, vista des de l'espai, la Terra apareix de color blau intens, preciosa.
I, en definitiva, res si exceptuem el detall que el nostre planeta vibra amb una enorme diversitat d'organismes, de vida, entre la què hi ha una espècie, que es diu a si mateixa intel·ligent, que amb la seva curiositat intenta conèixer cada dia una mica més de l'univers que ens rodeja.
Podríem haver trobat un món millor?
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada