Les fases de la Lluna i els eclipsis

Fa ben pocs deies, coincidint amb el canvi d’any, hi va haver un eclipsi parcial de Lluna. Al parlar del tema, amb els amics amb els què estàvem passant uns dies de vacances al Lluçanès, van sorgir una sèrie de preguntes que em van fer pensar que potser valia la pena parlar-ne en el blog.

En un article anterior, parlàvem dels eclipsis de Sol (http://estelsiplanetes.blogspot.com/2009/06/com-funciona-un-eclipsi-de-sol-el.html), i avui explicarem com funciona un eclipsi de Lluna.

El primer que val la pena que entenguem és el funcionament de les fases lunars: les tan conegudes Lluna plena, quarts creixent i minvant, Lluna nova, són moments determinats en l’òrbita de la Lluna al voltant de la Terra. Si entenem com funcionen les fases, serà fàcil treure una mica més de suc de què són els eclipsis.

Les fases de la Lluna es produeixen en funció de la situació de la Lluna respecte del Sol. Imaginem una esfera propera a nosaltres (que “som la Terra”). Aquesta esfera és la Lluna, la qual va girant al voltant nostre. Més lluny, tenim al Sol, que ens envia els seus raigs de llum.

Situem l’esfera de la Lluna a un costat nostre (de la Terra), obtenint així un triangle entre la Terra, la Lluna i el Sol. El Sol està il·luminant la cara de la Lluna que està enfocada a l’astre rei, però, per efecte de la perspectiva, des de la Terra només veiem una part de la cara il·luminada de la Lluna: és una fase de “quart”.

La Lluna va girant al nostre voltant, de forma que la perspectiva va canviant, i així també es van succeint les fases. Justament quan la Lluna es troba “davant” nostre, en la mateixa direcció que el Sol, tenim la Lluna Nova. Veiem algunes curiositats d’aquesta fase:

* La Lluna no es veu, per què no podem veure la cara il·luminada.

* Fixem-nos, per tant, que la Lluna es troba situada a sobre o a sota del Sol, tal i com ho veiem des de la Terra. És a dir, si la poguéssim veure, la veuríem de dia.

* Si, per un casual, la Lluna està “damunt” del Sol, segons la nostra perspectiva, tindrem un eclipsi de Sol, que podrà ser total o parcial, en funció de la coincidència entre la Lluna i el Sol. Per tant, sempre que hi hagi un eclipsi de Sol tindrem Lluna Nova.

Cura amb la deducció contrària: no sempre que hi ha Lluna Nova hi ha eclipsi de Sol, ja que l’òrbita de la Lluna està lleugerament inclinada respecte del pla que forma la Terra i el Sol, i en les fases de Lluna Nova aquesta es sol situar, com hem vist, per sobre o per sota, sense arribar a tapar al Sol.

La fase contraria, la Lluna Plena, la tenim quan la Lluna està “al darrera”. El Sol il·lumina justament la cara de la Lluna que estem veient, i observem d’aquesta forma al nostre satèl·lit totalment il·luminat.

En aquesta configuració, intentem imaginar on es troba l’ombra que la Terra projecta cap al seu darrera. En efecte, El Sol, al il·luminar-nos, produeix una ombra nostra que, en forma de con, es projecte cap al darrera. Doncs bé, quan la Lluna Plena passa justament per sobre d’aquest con d’ombra, tenim un eclipsi de Lluna. La Lluna “desapareix” per què la Terra li tapa la llum del Sol. Vist des de la Lluna, tindríem... un bonic eclipsi de Sol!

Per tant, acabem de veure que en un eclipsi de Lluna, la Lluna sempre està PLENA.

Com passava amb els eclipsis de Sol, els de Lluna també poden ser totals o parcials, en funció de la coincidència de la Lluna Plena amb el con d’ombra de la Terra.

La natura ens ha regalat aquests fenòmens gràcies a les dimensions dels astres vistos des de la Terra. En efecte, resulta que la mida de la Lluna és quasi idèntica a la del Sol (vist des de la Terra, és clar). Això permet que existeixin els eclipsis totals de Sol. Si la Lluna fos més petita (com li correspondria, tal i com veiem a http://estelsiplanetes.blogspot.com/2009/10/la-millor-companya.html, no existirien els eclipsis totals de Sol!)

Però justament per què són quasi idèntics en mida, els eclipsis de Sol duren pocs minuts, i a més només es poden veure des de determinats punts de la Terra.

Pel contrari, es eclipsis de Lluna poden durar molt més (hores), degut a que la mida del con d’ombra projectat per la Terra és molt més gran que la Lluna, i aquesta triga molts minuts ens travessar-lo. I es veuen des de “tota” la Terra (la part de la Terra en la què sigui de nit, és clar!).

I, per acabar, us deixo una pregunta per a resoldre: com funciona això de que la Lluna sempre ens ensenya la mateixa cara? Com és possible?