diumenge, de gener 31, 2010

L'estrella vespertina, l'estrella de l'alba... és el mateix?

Tots nosaltres haurem escoltat, en un moment o un altre, les expressions “estrella de l’alba” i “estrella vespertina” (en castellà, pels més “vells” de nosaltres, que és com ho vàrem aprendre a l’escola de petits: “lucero del alba” i “lucero vespertino”).

Aquest és el nom que rep una “estrella” molt brillant, que de vegades, misteriosament, apareix abans de la sortida del Sol, i d’altres vegades es mostra just després que el Sol s’ha amagat. Com pot ser? Què és aquest punt tan brillant, i per què es comporta així?

Aquesta “estrella” no és tal estrella, sinó el planeta Venus, que com sabeu és cosí germà de la Terra... bé, o així ens ho pensàvem els humans abans d’enviar-hi les primeres sondes i descobrir que, de fet, és el més semblant a un infern (llegiu http://estelsiplanetes.blogspot.com/2009/09/un-planeta-germa-simple-vista.html).

La seva lluentor és absolutament espectacular. Si l’heu vist (hey! Segur que sí... el què passa és que potser no sabíeu que era Venus) recordareu la llum tan intensa, ... no hi ha RES comparable en el cel (excepte el Sol i la Lluna, és clar!). És tan lluent que, sota determinades condicions, la llum d’aquest planeta arriba a projectar ombra al nostre voltant!!!

Aquest punt brillant és perfecte per a adonar-se’n de la diferència que hi ha quan mirem una estrella a simple vista i un planeta: la llum d’aquest darrer objecte ens apareix com a fix, no fa pampallugues. Ens podem quedar astorats, mirant aquest far de llum. En canvi, la llum d’una estrella veurem que sempre es “mou”, sembla canviar d’intensitat, fa pampallugues (aquest efecte és degut a l’enorme distància que ens separa de les estrelles).

Per què Venus brilla tant?

En primer lloc, és un planeta proper, i té una mida similar a la de la Terra. En segon lloc, Venus té una atmosfera molt densa, que reflexa de forma molt eficient la llum del Sol.

I parlem ara del moviment màgic de Venus, de matinada a vespre?

Doncs és un efecte senzill d’entendre. Venus és un planeta “interior”. És a dir, la seva òrbita queda més propera al Sol que la nostra (Mercuri seria l’altra planeta interior).

Ara, intentem visualitzar el moviment de Venus i la perspectiva de visió que tenim des de la Terra.

Espero que el diagrama que he preparat us sigui d'utilitat per a poder entendre de forma senzilla el què explicarem.


Comencem amb Venus entre nosaltres i el Sol (el punt P1 a l’esquema).

En aquesta situació, no veiem Venus... per vàries raons. La més important és que, simplement, és de dia, i la brutal lluentor del Sol ens impedeix veure res de res (ni estrelles, ni planetes). En segon lloc, si poguéssim veure’l, estaria en fase “nova”, és a dir, la cara il·luminada de Venus estaria d’esquena a nosaltres.

Venus es va movent, suposem que cap a la dreta (del punt P1 al P2). Poc a poc, dia rere dia, Venus es va “separant del Sol” segons la nostra perspectiva. Què observem? Doncs Venus “adelanta” al Sol, el “precedeix”. Segons la nostra perspectiva de visió, tenim Venus a la dreta del Sol. Aquest Venus el començarem a veure a la matinada, ABANS de la sortida del Sol.

En efecte, els astres ens van apareixent per l’horitzó Est (a mesura que la Terra gira en sentit contrari). Primer ens sortirà Venus. La veurem com una “estrella” brillantíssima en el cel matutí de l’Est. I després el Sol.

Tal i com Venus segueix orbitant al voltant del Sol i es va movent cap a la dreta (sempre segons la nostra visió), cada dia es va separant més del Sol... és a dir, surt més d’hora per l’horitzó Est, i és més senzill de veure, ja que arriba a mostrar-se unes hores abans de la sortida del Sol, quan encara és fosc.

Fixem-nos, a més, que Venus, igual que la Lluna, ens presentarà fases. Quan arribi al punt P2, que és el punt de màxima separació visual des de la Terra, Venus ens presentarà una fase de “quart creixent” (es pot observar en l’esquema).
Passat el punt P2, i tal i com Venus segueix movent-se, veiem que aquest planeta torna a “apropar-se” al Sol. Arribat el punt de màxim allunyament, P2, el moviment orbital de Venus fa que sembli “recular”. Cada dia, Venus comença a perdre aquest avantatge horari sobre la sortida del Sol (s’està movent de P2 a P3).

Poc a poc, Venus es va apropant a un altre punt interessant: en la nostra perspectiva de visió, el planeta queda ara darrera del Sol (és el punt P3 en l’esquema). No el podem veure (el Sol torna a amagar-lo amb la seva lluentor).

Si el poguéssim veure, ens presentaria una fase plena, totalment il·luminat pel Sol.

El nostre planeta màgic segueix movent-se al voltant del Sol, i comença a circular des del punt P3 al P4. Ostres, tot d’una Venus comença a mostrar-se un altre cop, però ara “segueix” al Sol en el moviment pel nostre cel. Quan el Sol es pon, Venus el segueix. És a dir, veiem Venus a la posta de Sol, i mirant a l’Oest.

Quan arriba al punt P4, tornem a tenir màxima separació visual del Sol. Veiem Venus fins a unes hores després de la posta de Sol, ben alt en el cel de l’Oest. La seva fase (si la veiéssim a través d’un telescopi modest) seria de “quart minvant”).

El moviment de P4 a P1 tanca el cercle,... i torna a començar.

L’efecte, com veieu, és que Venus va “jugant” amb el Sol a fet i amagar. I passa d’un costat a l’altra, passa del cel matutí al vespertí, passa de l’Est a l’Oest.

Ara, com resum, veiem algunes de les característiques curioses de tot això:

- Venus no se separarà mai molt visualment del Sol. Mai no trobarem Venus a mitja nit per exemple.
- De vegades, i per efectes de la perspectiva favorable, en el punt P1 Venus passarà “per sobre” del globus del Sol. Aquest fenomen, rarissim, s’anomena “trànsit”, i és molt espectacular vist a través de telescopis solars: es veu el cercle petit de Venus projectat sobre la superfície del Sol
- Si busquem Venus a la matinada, l’haurem de buscar a l’horitzó Est. I, a l’inrevés, si el busquem al vespre haurem de mirar a l’Oest.
- La fase de "Venus ple" no és visible des de la Terra... excepte durant un eclipsi total de Sol!!!

En el moment d’escriure aquest article (inici de febrer de 2010), Venus es troba transitant des del punt P3 al P4. El podem anar veient al vespre, de moment molt juntet al Sol, i per tant difícil de veure... però a finals de febrer ja s’haurà separat el suficient com per a que el puguem veure clarament un cop el Sol s’hagi amagat al vespre. Mirant a on? Si, efectivament, a l’Oest. Serà “l’estrella vespertina” per uns mesos.

Us convido a que el mireu. Us sorprendreu de la lluentor. Pensareu que és un avió, o algun objecte artificial. Fins que al cap d’observar uns segons deduireu que és un objecte fix en el cel,... deduireu, tan brillant, no pot ser res més que Venus. I si tanqueu els ulls us semblarà veure’l encara... i, per aquells de nosaltres més somiadors, potser ens semblarà notar la seva escalfor a la cara!

2 comentarios:

Anònim ha dit...

Jo pensava que potser ens facilitaries el resultat del test per no haver d'anar a la font pregunta per pregunta, però estic segur que he tret bona nota!

JAC ha dit...

Ho faré, ho faré... tan sols esperaré uns dies
;-)

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP