dissabte, d’abril 17, 2010

Un volcà a Islàndia i llamps a Saturn

Aquesta setmana, hem pogut veure i conèixer dos demostracions de la força de la naturalesa. Una ben lluny, al planeta dels anells, i una altra ben a prop.

Ja sabem del poder de les forces de la naturalesa. Malauradament, cada any assistim a catàstrofes provocades per huracans, terratrèmols, inundacions. Catàstrofes que, quan es produeixen en zones molt sensibles del nostre planeta, destrossen milers de vides.

El nostre és un planeta actiu. Des de fa milers de milions d’anys, de quan es va formar junt amb els demés planetes del nostre Sistema Solar, la Terra no ha parat de canviar.
Aquestes forces han transformat constantment el planeta, i en vàries ocasions els canvis han estat tan immensos que la Terra ha hagut de començar de nou.

Si ens podem, per un moment, allunyar dels efectes dramàtics que aquests canvis provoquen en les persones, hem d’entendre que és precisament gràcies a aquesta activitat que podem anomenar casa a aquest planeta.

Sigui com sigui, aquestes transformacions han creat el món on vivim. El món en el què, fa milions d’anys va aparèixer, encara no sabem com, la vida.

Segurament, fins i tot en el precís moment de l’aparició de la vida, els fenòmens naturals van tenir un paper decisiu. Van ser les radiacions del Sol, travessant una atmosfera feble i poc protectora, les què van “encendre” el forn de la vida, fent reaccionar mescles de components orgànics? Varen tenir els llamps el seu paper en això?

Aquesta setmana, estem veient com un volcà, que ningú coneixem, a Islàndia, pot afectar al nostre món civilitzat. Com una erupció en un lloc del món paralitza les comunicacions, i impacte en la vida de milions de persones.

Quan sabem dels efectes destructors d’un terratrèmol, ja poques vegades ens sorprèn el què veiem. Ens hem acostumat, d’alguna forma, a acceptar que hi ha fenòmens que no controlem i que ens sobrepassen.

Però és que aquest volcà ens recorda la nostra feblesa real: no estem davant d’un terrible terratrèmol, ni en mig d’unes inundacions gegants. És un volcà, en un lloc relativament apartat d’Europa.

Si aquesta erupció es va repetint, o simplement dura més, els seus efectes poden ser devastadors sobre les comunicacions i, conseqüentment, sobre la nostra “vida ordenada”.

Si un volcà a Islàndia pot provocar això,... què no provocaria, per exemple, l’impacte d’un petit cometa o asteroide, el qual volatitzaria en un segon milions de tones de matèria a l’atmosfera en un efecte que podria durar anys? (i estem parlant d’un impacte petit, llegiu http://estelsiplanetes.blogspot.com/2009/11/2012-la-fi-del-mon.html)

També aquesta setmana hem sabut del descobriment de llamps a l’atmosfera de Saturn.
De fet, aquest fenomen es va fotografiar per part de la sonda Cassini (hey, un dia us parlaré d’aquesta missió, una de les més increïbles i exitoses de la NASA. Des de l’any 2008 ens està fent arribar quantitat d’informació i imatges de Saturn i dels seus satèl•lits) fa unes setmanes, però ha estat ara que els científics han confirmat l’origen de les llums fotografiades.

Llamps a Saturn. Això també ens ha de fer reflexionar un moment.

Moltes vegades ens creiem el centre de l’univers (si, de fet fins fa ben poc ens ho crèiem de debò!). Però la realitat és que mentre nosaltres vivim el nostre dia a dia, una enorme tempesta amb llamps es desenvolupa en les capes altes de l’atmosfera de Saturn.

Són les mateixes forces de la natura. Diferents en cada situació, en cada lloc de l’univers. Però, en definitiva, les mateixes que estan destruint, reformant, incubant, i transformant planetes i estrelles, mons propers i llunyans.

Són fenòmens que ens recorden constantment que estem habitant un petit, però preciós, planeta en un petit Sistema Solar, d’una petita galàxia perduda en mig de milions de galàxies més, en un univers que s’expandeix. Molt fora del nostre abast i control.

Fenòmens que ens recordem que estem de prestat a la Terra. I que no tenim cap dret de malmetre el què tenim. Només tenim el dret de viure la nostra vida (fascinant! Vivim una vida, amb experiències, sensacions, olors, relacions... hi heu pensat?) i, en tot cas, el dret d’intentar saber, d’intentar entendre, cada dia una mica més, com funciona allò què ens envolta.

2 comentarios:

Juanjo Lopez ha dit...

M'he pres un estona per a cercar algun video a youtube... és al·lucinant, què petits que som... http://www.visitnorwayblog.co.uk/public/2010/01/19/top-ten-northern-lights-videos-on-youtube/

JAC ha dit...

Gràcies Juanjo!

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP