dissabte, de desembre 03, 2011

El planeta Mart torna a estar de moda

Un altre cop, el planeta Mart està de moda. Dues són les raons.

La primera és el llançament, com segurament haureu sabut pels mitjans de comunicació, de la nova sonda de la Nasa, la “Curiosity”, destinada a explorar la superfície del planeta roig amb un detall com mai s’ha fet. Recordeu que, actualment, la humanitat té varis aparells estudiant Mart, i entre ells dos robots que ho han estat fent durant uns anys (un dels quals és “mort” des de fa mesos).

La Curiosity és molt més gran que els seus antecessors, i carrega molts més instruments. Pesa tant que haurà de posar-se en la superfície del planeta emprant tecnologies innovadores de retropropulsió, ja que els mètodes “tradicionals” de desplegar coixins que suavitzin el cop no funcionarien amb aquest nou robot.

D’aquí uns mesos (menys d’un any), la Curiosity arribarà al seu objectiu, i començarà a enviar dades, i fotografies, que segur ens faran somiar.

La segona raó que ens posa a Mart com a notícia és que aquest planeta comença a ser ja visible en el nostre cel nocturn. De moment, a la matinada. Però en uns mesos serà visible a bell mig de la nit, amb el seu color ataronjat clarament perceptible a simple vista.

Però, a més, Mart ens regalarà, en les properes setmanes, l’espectacle del seu moviment aparentment erràtic, moviment que va despistar completament als antics, i que no es va poder explicar fins al model heliocèntric copernicà.

Aquest moviment, també conegut com retrògrad, consisteix en el següent: dia a dia, els planetes anomenats exteriors (és a dir, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) es van movent en el nostre cel nocturn, avançant la seva posició sobre el fons d’estrelles. Aquest efecte normal és fruit de la perspectiva i del moviment de la Terra. Però, de vegades, aquest moviment aparent s’atura durant uns dies, i s’inverteix. És a dir, el planeta passa a retrocedir dia a dia en el cel. Al cap d’unes setmanes, però, el planeta reprèn el seu “moviment” normal i avança de nou.

Com us deia, això va portar de bòlit als antics, que es basaven en models del sistema solar en els què la Terra n’era el centre. Així, per exemple, Ptolomeu va arribar a crear un model molt complex, en base a rodetes que giraven, per a intentar explicar el moviment retrògrad d’alguns planetes.

El gran misteri es va resoldre amb el model de tenir al Sol com a centre, doncs, com veieu en l’esquema, cortesia de phy6.org, s’explica ben fàcilment el moviment invers en base al canvi de perspectiva visual quan la Terra, que es mou més ràpida que Mart, l’avança en la seva òrbita (marcat amb línies vermelles en l'esquema).

Això ho podrem observar durant el mes de Febrer en el cel. Només caldrà fixar-se, dia rere dia, en la posició del planeta vers les estrelles.
L’efecte, fotografiat, i composat en un mosaic que agrupi molts dies d’observació, és així d’espectacular (imatge cortesia de Tunç Tezel).

La curiositat de tot plegat és que les dues raons que hem comentat, i que fan del planeta vermell un objecte d’actualitat, estan relacionades.

Efectivament, el moment triat per enviar la Curiosity a Mart ha estat el precís per a que el recorregut sigui el mínim, aprofitant doncs la proximitat entre aquest planeta i el nostre. I, com hem vist en l’esquema gràfic, aquest fet de màxima proximitat coincidirà amb el moviment retrògrad de Mart en el cel (per definició).

Així, doncs, mentre nosaltres, durant els propers mesos, mirem Mart, uns altres ulls, electrònics, cansats i bruts per la pols marciana, observaran des d’aquell món, impacients, esperant l’arribada de la nova companya, la sonda Curiosity.


Vols llegir més sobre Mart?

- La mort d'una sonda a Mart, o "Les màquines també poden ser herois"
- "Què té Mart que ens fascina tant?"
- Podrem algun cop notar el vent de Mart contra la nostra cara?: "La carícia del vent de Mart"

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP