dimecres, de maig 02, 2012

Els diamants són per sempre

Que el nostre univers és extraordinari, i ple de sorpreses, no és una novetat.

Avui parlarem d’un tipus de planeta una mica especial. Ni més ni menys que planetes amb el cor de diamant!

Durant temps s’ha especulat sobre l’existència d’aquests planetes, que, segons la teoria, estarien formats pràcticament només de carboni.

Element curiós el carboni, oi? Part vital en la vida tal i com l’entenem, forma l’esquelet de les proteïnes, dels aminoàcids, de les vitamines, dels lípids... de tot el que anomenem orgànic. A més, el carboni pren la forma del negre carbó. I, quan les condicions són les adequades, es converteix en el valuós diamant. Aquest és el camaleònic carboni.

Doncs bé, els planetes de carboni tindrien tanta pressió en el seu interior que el seu nucli estaria format per diamant pur. No pedretes de diamant, no. Un nucli de planeta sencer de diamant! El somni del col•leccionista de joies!

Recentment, un grup d’astrònoms ha anunciat el descobriment d’un candidat a inaugurar aquesta categoria de planetes. És una pedra enorme. Ni més ni menys que un planeta 125 vegades més voluminós que la Terra. Vaja tros de diamant, oi?

Com es formarien aquestes, mai millor dit, joies espacials?

Una de les teories diu que serien cadàvers d’estrelles, que haurien perdut les seves capes externes de gasos, i s’haurien quedat només amb el nucli, consumit, format per carboni i oxigen (aquest és el tipus de nucli que una estrella normaleta, com el nostre Sol, desenvoluparà un cop el procés de fusió nuclear vagi progressant). Segons aquesta teoria, l’estrella perdria els gasos per l’efecte gravitatori extrem d’un objecte super-massiu molt proper, i sense categoria ja d’estrella es convertiria en un “planeta” que giraria al voltant de l’objecte massiu que l’ha despullat. En el cas del candidat recent descobert, el company massiu seria una estrella de neutrons, que també s’ha identificat.

Bé, abans no correu a comprar-vos el proper bitllet a aquest planeta-diamant us haig de dir que trigareu un xic en arribar-hi, ja que es troba situada a uns 4.000 anys llum d’aquí.

I per aquells de vosaltres que, un cop llegit l’anterior paràgraf, decidiu esperar a que se’n trobi un de més proper, també us adverteixo que anar a una d’aquests planetes no deu ser gaire agradable, no.

En primer lloc, la gravetat ha de ser enorme. Amb masses considerables, i densitats de metall, la frase “tocar de peus a terra” adquiriria un nou significat per al pobret de nosaltres que hi arribés (comptant que el viatge d’aproximació no hagués ja rebentat la nau, ... amb nosaltres a dins).

Després, tenim el tema de com evitar al company assassí. Aquest objecte que ha estat capaç de robar els gasos a la pobre estrella moribunda. Un objecte voraç, de gravetat ingent.

En el millor dels casos, una estrella de neutrons, girant a centenars, o milers, de voltes per segon, que ens fascinarà mentre ens arrossega a la perdició. En el pitjor, un forat negre, que mai no veurem, però que ens convertirà en xiclet orgànic pocs instants abans no deixem aquest univers per sempre.


Aquest cop, doncs, els especuladors ho tindran un xic més difícil.

 

El zoològic de l’univers no para, ja veieu, de donar-nos nous espècimens, a quin més extravagant i extraordinari.

Amb més de 700 planetes extrasolars (és a dir, que orbiten altres estrelles) confirmats ja, i tenint en compte que la xifra de planetes, només a la nostra galàxia, ha de rondar pel voltant del centenar de miler de milions, a ben segur les sorpreses només han fet que començar.

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP