El cometa més brillant que mai haurem vist és de camí

Sabeu aquestes imatges que alguna vegada hem vist, a les revistes, d’espectaculars cometes amb llarga cua visibles a ull nu? Doncs una d’aquestes meravelles està ara mateix de camí cap a la Terra.


El cometa C/2012 S1 (ISON) podria convertir-se en el cometa més brillant dels què s’han vist en desenes d’anys.

Dos astrònoms russos el van descobrir fa només uns dies, encara lluny dels dominis del Sol i del nostre planeta.

Els càlculs que s’han realitzat per a conèixer la seva òrbita el situen en un camí que el portarà, al novembre del proper any 2013, a apropar-se molt al Sol. Però l’espectacle és previst per al gener del 2014, quan aquest viatger de l’espai, havent deixat al sol al darrera, passarà només a 60 milions de quilòmetres de la Terra.

Amb les dades que es tenen actualment, s’espera que arribi a brillar més que Venus (l’objecte més brillant del nostre cel, excepte el Sol i la Lluna), i que exhibeixi una espectacular i llarga cua.

Si les previsions es compleixen, doncs, tenim un any per anar preparant les càmeres (no caldran telescopis!) i els trípodes. Segurament, molts de nosaltres ja no tornarem a veure una cosa així.

Haurem d’estar atents a les actualitzacions que es vagin fent, cosa que asseguraré, també, de fer en aquest blog.

Recordeu que un cometa és un objecte bàsicament composat de gel i petits fragments de roca, poc compactes. Segueixen òrbites molt el•líptiques (en forma d’ou) al voltant del Sol, que els porten a passar dels confins gèlids i foscos del nostre Sistema Solar fins a ben a prop de la nostra estrella.

En aquestes passades al costat del Sol, molts cometes simplement es desintegren, per efecte de l’escalfor i del vent solar. Són cometes que duren només un pas. N’hi ha, fins i tot, que són engolits per l’estrella.

Altres, però, aconsegueixen passar, no sense deixar, com una cicatriu, un llarg rastre de fragments despresos del seu nucli: són les famoses cues dels cometes. Alguns d’ells surten “disparats” cap a buit del cosmos, empesos per l’acceleració que els dóna la gravetat del Sol. I uns poquets segueixen en les seves òrbites: són els cometes periòdics, aquells que tornaran algun dia (si no impacten contra un planeta, és clar) a passar (l’exemple més conegut és el Halley).

En el seu anar i venir, els cometes omplen les seves òrbites de petits fragments, dessagnant-se pas a pas. I mentre ells es van morint, els seus fragments despresos ens il•luminen les nits en forma de pluges d’estrelles, quan la Terra travessa les zones per les què vaguen.

Quasi no puc esperar al final del 2013. I tu?