dijous, de novembre 15, 2018

De debò que ens ve a sobre un huracà de matèria desconeguda? Hem de buscar aixopluc?


Aquests darrers dies, la notícia ha saltat a primera plana de l'actualitat, amb titulars un xic sensacionalistes que diuen que una gran tempesta de matèria fosca s'apropa a la Terra.

Com era d'esperar, les xarxes socials han bullit... amb molta especulació. Pel que fa al meu entorn, algunes persones se m'han adreçat, amb una mescla de sorpresa i preocupació, demanant aclariment sobre la notícia.


Escric, doncs, aquest article per tal d'intentar, modestament, posar les coses a lloc.

La nostra galàxia, la Via Làctia, és una enorme ciutat d'estrelles, una de les ciutats més grans d'aquesta regió de l'espai (juntament amb la galàxia d'Andròmeda, encara més gran). Igual com passa amb les nostres ciutats, les galàxies tenen tendència a empassar-se i fusionar galàxies més petites, que es desdibuixen i queden subsumides dins la gran galàxia principal. És la llei del més fort imposada per la gravetat.

Tenim dades que indiquen que aquest ha estat el cas de la Via Làctia durant la seva història, fagocitant petites galàxies satèl·lit en moltes ocasions. Com que l'espai buit a l'espai domina extraordinàriament sobre la matèria, aquestes fusions no impliquen xocs de cap tipus entre estrelles o planetes (en altres paraules, les distàncies entre les estrelles d'una galàxia són tan bèsties que la fusió d'e 2 galàxies es pot considerar més aviat com una mescla).

Fa temps, els astrònoms varen identificar una mena de corrent, de flux, d'estrelles dins la galàxia que presentaven moviments diferenciats de la resta, i això podia indicar que eren el resultat d'una fusió.

Les dades que està enviant el satèl·lit Gaia, de l'Agència Espacial Europea, són súper precisos, i semblen confirmar aquesta hipòtesi. Es tractaria, doncs, d'un riu d'estrelles, un filament, que seria el que queda d'una antiga galàxia satèl·lit. Aquest núvol o filament es va anomenar S1.

Els científics saben, tenen indicis suficients des de fa quasi un segle, que entre la poca matèria que hi ha al cosmos existeix una varietat que es va anomenar matèria fosca i que és majoritària sobre la matèria ordinària formada per àtoms (l'ordinària és la que forma tot el que veiem, les estrelles, els planetes, les pedres, els mosquits o les persones). La matèria enigmàtica es va dir fosca perquè no emet llum ni quan s'escalfa, ni tampoc interacciona amb la matèria ordinària de cap forma excepte a través de la gravetat.

Mai no hem pogut tenir "entre mans" matèria fosca. Mai hem pogut capturar-ne, ni tampoc fabricar-ne els acceleradors de partícules. De fet, no sabem de què està feta, només que no són àtoms.

Malgrat tot, hem pogut detectar la seva presència gràcies a la gravetat que exerceix en el seu voltant. Així és com sabem que les galàxies estan rodejades per enormes quantitats de matèria fosca, que ajuden a mantenir unida les grans ciutats. I també coneixem que les galàxies petites, nanes, acostumen a tenir encara més proporció de matèria fosca respecte matèria ordinària.

La deducció sembla clara: si S1 està formada per les restes d'una antiga galàxia engolida per la gran Via Làctia, segurament, a més d'estrelles, contindrà importants quantitats de matèria fosca.


Vet aquí que nosaltres, el nostre Sistema Solar, es troba en mig del camí d'aquest núvol. És més, possiblement ja som a dins d'ell.

Aquest fet obre grans possibilitats per a la comprensió, finalment, de la naturalesa de la matèria fosca. Perquè, a pesar que estem convençuts que és per tot arreu (ara i aquí, entre nosaltres), el fet que puguem estar "dins" d'una zona enriquida per la matèria fosca del fòssil d'una galàxia nana augmenta les nostres possibilitats de detectar-la i "capturar-la" en el futur.

Vull remarcar que no és que aquest enorme núvol ens porti un ingredient que no tinguem, sinó "simplement" que si visquéssim en un altre lloc de la Via Làctia per on no passés el núvol la densitat de matèria fosca seria segurament menor i encara ens costaria més detectar-la.

I això és tot. És a dir, molt rellevant per a la ciència, que a mesura que es millorin els detectors i instruments més possibilitats tindrem d'acabar entenent de què està feta aquesta matèria misteriosa (tenim hipòtesi sobre la seva naturalesa, però necessitem "tenir-ne" per a tancar l'assumpte). Però gens rellevant per a la nostra vida quotidiana.

Ni huracà. Ni tempesta. Ni cal que reforcem portes i finestres. Ni que fem acopi d'aliments.

Ni ho notarem. I, tal com deia, potser ja som dins d'aquest núvol des de fa alguns milions d'anys.

Com a conclusió, voldria donar 2 recomanacions.

La primera seria triar bé les fonts, una cosa essencial en plena era de la informació i la comunicació.

La segona és no quedar-se mai només amb els titulars. Perquè és cert que els divulgadors busquem elements que atreguin l'atenció del públic, i de fet considero que un dels avenços més rellevants de la divulgació científica ha estat apropar-se a la gent a través de conceptes simples i atractius. Però de vegades ens passem. Si s'ha triat bé la font, entrar en la notícia ens permetrà interpretar-la correctament i entendre el sentit del titular.

No us faci por llegir, escoltar, o veure ciència. Afortunadament, al nostre país tenim excel·lents mitjans de comunicació que tenen clara la seva funció informativa alhora que cultural i educativa.

S'ha avançat molt en el camp de la divulgació, i cada cop, entre tots, dediquem més esforços en posar la ciència a l'abast de tothom, intentant millorar un ofici que es mou en un delicat equilibri entre la precisió i la simplificació didàctica.



0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP