Les xarxes
socials, i també la comunitat científica, s'han inflamat aquesta setmana com a
conseqüència de la publicació, prevista pel dilluns dia 12 de novembre, d'un
article signat per 2 astrofísics de la Harvard-Smithsonian sobre l'enigmàtic
objecte 'Oumuamua.
Al setembre ja
vaig escriure un article sobre 'Oumuamua (llegiu-lo aquí) en què explicava les seves peculiaritats. Es tracta del primer objecte
descobert que prové de fora del nostre Sistema Solar, és a dir, un veritable
vagabund de l'espai.
La seva forma, mai vista en cap asteroide o cometa, extraordinàriament
allargada com un cigar, i el fet que girés estranyament com un pal llançat a
l'aire, van acabar d'envoltar aquest objecte amb misteri quan se'l va descobrir ara
fa un any.
Primer es va
pensar que es tractava d'un cometa, cosa que es va descartar poc després ja que
no es va poder detectar cap de les emissions de gas i pols que són tan típiques
d'aquest tipus de cossos. Va passar a ser un asteroide, però sens dubte únic,
per la seva forma i moviment (i lògicament també per la seva procedència).
Per acabar de
donar interès a la cosa, es va observar que quan es començava a allunyar del
Sol, després de passar a prop d'ell, s'accelerava gradualment.
Ja des dels
primers moments, una de les hipòtesi que es va posar sobre la taula va ser que
es tractés d'un enginy construït per alguna civilització. Simplement una de les
vàries possibilitats, tot i que molt poc probable, d'explicar la naturalesa de
'Oumuamua (per cert, nom hawaià que significa el primer missatger provinent de
molt lluny).
Doncs bé, ara els
2 científics americans, en el seu article, aprofundeixen en aquesta hipòtesi, i
defensen que 'Oumuamua podria ser una vela solar (igual com les veles que impulsen
els vaixells amb el vent, les veles solars poden accelerar una nau amb la
pressió de la radiació del Sol actuant com si fos vent).
El seu raonament
es basa en varis punts. Un d'ells és l'acceleració en el seu camí de sortida.
En l'article calculen les dimensions que una vela solar tindria per tal de
provocar aquesta acceleració, que seria resultat de l'acumulació progressiva de
pressió provinent de la llum del Sol. Els càlculs són compatibles amb la
morfologia tan peculiar de 'Oumuamua.
Arriben a
demostrar que una vela solar d'aquesta mida (parlen d'unes dimensions d'unes
desenes de metres i menys d'un mil·límetre de gruix) sobreviuria un
viatge a través del mitjà interestel·lar, sense ser malmesa per l'impacte amb
el material que podria trobar al llarg del seu extraordinàriament llarg trajecte.
Raonen, també,
que cap instrument va poder detectar cap signe de gasos o pols despresos de l'objecte,
com hagués estat el cas si l'acceleració s'hagués generat per l'emissió de
material esclafat al passar al voltant del Sol.
Un altre pilar
del seu plantejament és la baixíssima probabilitat que un objecte provinent
d'un altre sistema solar ens visiti de tan a prop (va passar a poques desenes
de milions de quilòmetres de la Terra).
En definitiva, no
demostren pas que 'Oumuamua sigui una vela solar impulsant una nau (o bé la resta
d'una sonda destrossada, com també comenten). És simplement impossible
demostrar-ho, com també és impossible demostrar el contrari, ja que l'objecte
va ser detectat massa tard, quan ja començava la marxa a tota velocitat del
Sistema Solar. El que fan en l'article és demostrar que 'Oumuamua és compatible
amb una vela solar, és a dir, defensen aquesta hipòtesi.
Tot i això, crec
que hi ha raons de sobra per pensar que aquesta no és l'explicació. I mira que
em sap greu, ja que seria el primer que voldria que ho fos.
Al meu parer,
varis dels seus plantejaments estan poc fonamentats. Per exemple, el fet que no
s'hagi detectat emissió de gasos no vol dir pas que no n'hi hagués. Simplement
que no els vàrem poder detectar. Cal no oblidar la naturalesa tan peculiar de
l'objecte, el primer que hem observat provinent de fora i podria presentar
propietats físiques poc usuals. L'acceleració s'explicaria fàcilment amb aquest
comportament.
Les veles solars
són, certament, enginys extraordinaris, que estem investigant a la Terra. El
seu funcionament es basa, igual que les dels vaixells, en la seva superfície i
poc pes. Com més grans, com més àrea, més capacitat d'acceleració. Així, ...per
què fabricar veles solar tan petites com unes poques desenes de metres? La
pressió de la llum d'una estrella és relativament feble, i es necessiten
superfícies molt grans per a aconseguir accelerar força. Si algú volgués
viatjar molt lluny, equiparia la nau amb una vela molt més gran.
A més, recordem que hem observat com 'Oumuamua gira com un pal (sobre el seu eix allargat).
D'acord, tal com diuen els autors podria ser la part despresa d'una nau, una escombraria
navegant caòticament... però llavors l'efecte de vela es perdria, al menys
parcialment.
Per altra banda,
quan l'objecte va ser descobert es va apuntar amb diversos instruments per a
intentar detectar qualsevol possible emissió radioelèctrica, volguda o erràtica
provinent d'equipament electrònic. I res.
Però per sobre de
tot això, hi ha el raonament de les probabilitats. L'espai ha d'estar abarrotat
per trilions d'objectes, de totes les mides i formes, que vaguen entre les
estrelles. Restes de les formacions dels sistemes estel·lars expulsades degut a
la interacció amb planetes. Quina seria, doncs, la probabilitat que el primer
objecte que detectem provinent de fora del Sistema Solar fos, justament, un
enginy artificial?
Com deia en Carl
Sagan (per cert, un dels defensors de l'existència de vida fora de la Terra), "afirmacions extraordinàries requereixen evidències extraordinàries".
I aquí, malauradament, no en tenim cap d'evidència. Cap ni una.
Dit això, sempre
he defensat que científicament mai no s'ha de descartar cap possibilitat fins
que les proves ens obliguin a fer-ho. Tenir oberta la ment és saludable, i no
podem caure en l'immobilisme i en els pensaments conservadors. Però, tal com deia,
en aquest cas no tenim evidències, i per tant es tracta d'una de les diverses
hipòtesi per tal d'intentar explicar 'Oumuamua. Una hipòtesi en tot cas poc
probable degut a les preguntes obertes que deix l'article comentat.
'Oumuamua ja es
troba molt lluny, girant com una branca llançada a l'aire. Fos el que fos,
segur que es devia impressionar quan va veure la Terra. Segur que es va
emocionar, potser mai havia visitat les immediacions d'un món tan bonic com el
nostre. Segur que s'hi hagués volgut quedar.
Amb ell viatgen
els nostres dubtes i hipòtesis. La nostra esperança que algun dia, desitjo que
no molt llunyà, puguem finalment demostrar que no estem sols a l'univers.
De moment, però,
haurem de seguir esperant.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada