diumenge, de maig 09, 2010

Feliç aniversari!


Ara fa un any que va néixer aquest blog.

Durant aquest primer any de vida, he intentat escriure cada setmana sobre temes relacionats amb l’astronomia. L’objectiu, ja el coneixeu, ha estat intentar atraure l’atenció sobre un camp que, malauradament, tenim oblidat.

I per què el tenim tan oblidat, quan des de sempre, moltes de les antigues civilitzacions tenien al cel i als fenòmens misteriosos de la Terra i del cosmos com centre de la seva vida?

Aixecar la vista al cel, la veritat, s’ha convertit en un esforç conscient. Fa molts i molts anys que no és un acte freqüent, quan a ben segur els nostres avantpassat intentaven llegir en el cel, contínuament, missatges que els anunciessin pluges, o plagues, o que els indiquessin si era moment per a sembrar.

Molta de la culpa la té la pol•lució lumínica. Les fotografies de satèl•lit són esfereïdores.
En pocs anys, el nostre planeta s’ha convertit en un espectacle de llum per qui miri des de fora.
Ja lluny queden els temps en els què els homes veien cels estrellats des de les ciutats i pobles.

Poc a poc, el cel ha anat perdent, doncs, el seu interès. I l’astronomia “popular”, aquella que es pot practicar tan sols amb els ulls nus, s’ha anat perdent.


Suposo que també hi juga un cert paper la por a no entendre. La quantitat de dades, de ciència, que està avui al nostre abast potser actua també com a efecte desmotivant. Les xifres ens fan ballar el cap. L’origen de l’univers, o el seu destí. Què fem aquí. Galàxies i forats negres. No és per nosaltres, tot és massa complicat.

Tot això us pot semblar poc important. Total, veure estrelles. Si de fet les podem veure millor navegant per internet. O en les extraordinàries fotografies de les revistes o enciclopèdies.

En aquest aniversari del blog, us vull donar una raó per a recuperar tot això. És una raó que no apel•la als motius més típics, com podrien ser la curiositat, o el coneixement.

Somiar.

Tancar els ulls i deixar volar l’imaginació.
Viatjar cap a planetes llunyans. Pensar com deu ser la vida fora de la Terra. Entrar en un forat negre. Notar l’escalfor a la cara d’una estrella propera.

Segur que ho heu fet algun cop. Recordeu les sensacions d’estar estirats a terra, en una nit tranquil•la d’estiu, mirant despreocupadament a un cel estrellat? El cel ple de llums, i potser el traç inesperat d’alguna estrella fugaç. Sensacions que no s’obliden. Aquella immensitat allà dalt.

Afortunadament, el món comença a fer esforços, lents encara, per a reduir la pol•lució lumínica. Les regulacions sobre enllumenat són ara més rigoroses, i el sol fet de parlar d’aquest tipus de pol•lució ja és un avanç.

Però nosaltres també hi hem de posar de la nostra banda. Hem de mirar a dalt.
Tot i les llums de la ciutat, aixecar el cap i reconèixer Mart, o Júpiter. O sortir a pocs quilòmetres, amb amics a l’estiu, per a veure una pluja d’estels.

Us vull donar a tots les gràcies, per seguir aquest blog.
És un blog molt modest des del punt de vista de participació i consulta. Durant aquest primer any, però, s’ha pogut anar construint una petita base de visites mensuals que supera les 300 persones de mitja. Molts sou familiars, amics i coneguts. Però molts altres desconeguts. Que hi heu accedit des de llocs tan diferents com Brasil, UK o Xile.

Alguns hi heu anat per què esteu subscrits al blog a través de l’email, o per casualitat des d’un buscador d’internet quan cercàveu frases com “els eclipsis”, o “les fases de la lluna”.

Em bullen moltes idees pel cap, que haig d’ordenar i prioritzar contínuament. Entre elles, una que fa temps que em dóna voltes i que no descarto pel futur: compartir sessions d’observació senzilles, des de Barcelona, amb interessats que s’hi apuntin, un cop anunciat al blog. Especialment per a nens o famílies.

Tot arribarà, estic segur. De moment, seguir amb el blog, que encara tinc moltes coses per a compartir, si em voleu seguir llegint.

Per a aquest primer aniversari, vaig bellugar que algunes figures rellevants m’enviessin unes línies per a publicar. Ho vaig demanar a algun famós de la tele, i a alguna gran associació d’astronomia entre d’altres. No vaig tenir resposta. I és que el blog és massa modest, i un ha d’acceptar els seus límits.

Però si que vaig rebre la que segurament és la contribució més important per mi, ja que es tracta d’un dels lectors fidels que ha estat des del primer dia. I que, pel que em diu, encara no se n’ha cansat. Company d’afició, i lector incondicional. Gràcies, Albert, pels comentaris que recullo a continuació.

I a tots vosaltres, moltes gràcies per connectar-vos, i per no inhibir aquella pregunta que ens forada el cervell i que és font de coneixement: “per què?”

Feliç aniversari.

-------------------------------------------------------------------------------------------------

De l'Albert:

Tot va començar en una visita a Falset. El telescopi era la peça que presidia la terrassa. Quan el cel es va fer fosc va començar el ritual. Una llumeneta vermella tractava d'il•luminar el que feies. Tu, acostumat a les fosques, et movies amb habilitat.

Primer vas orientar el telescopi. Després vas connectar el pc i la càmera de fotos. Feia fred, però ens era igual.
El que més em va impactar aquella nit va ser Saturn. El fet de veure'l directament era com comunicar-se amb ell. Semblava que ens enteníem per un moment Saturn i la Terra.

A partir d'aquell moment l'univers existia. I a partir d'aquell dia, cada nit alço la mirada al cel tractant d'endevinar el nom de les estrelles i constel•lacions que omplen el cel. El meu telescopi no es gaire potent, però suficient per orientar-me. I per ser franc, també faig servir els prismàtics amb molt bon resultat.

Moments importants, recordo aquella nit al desert de Túnez, dormint a la sorra, amb tres costelles trencades, però buscant els estels fugaces que havies anunciat en el teu blog.

Però els misteris del univers no s'esgoten mai. I sovint em faig moltes preguntes. A Internet he trobat webs interessants, sempre buscant una mica "d'ambient", perquè esta vist que tractant-se del univers, millor acompanyat que sol. I em vas acompanyar des de les hores amb el teu blog. El tinc programat a la I-phone i setmanalment busco els temes nous, sempre interessants.

Moltes vegades, he ficat el nas per fer alguna pregunta. Et diria que el més destacable del teu blog és que s'entén. S'entén el que expliques. I no és que la matèria sigui de bon explicar. I es fa difícil trobar un blog semblant.

Jo, quan començaves, pensava que no aguantaries aquest ritme ni tres mesos: dissenyar el blog (lletres, colors, format), triar els temes i les fotos. Fer dibuixos i càlculs. I tot polit i ben presentat. Home, si et dediquessis professionalment seria diferent. Però has de combinar-ho amb la teva feina.

Ha plogut prop d'un any des de aleshores, i quasi no ho sembla. I no has fallat mai. Per això et felicito, tu agraeixo i et desitjo: per molts d'anys.

I deixa’m acabar explicant que el que més m'ha impressionat des de que em vas introduir a l'astronomia és lo petit que es fan els problemes que patim a diari a la nostra vida quan els comparem amb l' immensitat del univers. I en tu vaig trobar un primer exemple.

3 comentarios:

Anònim ha dit...

Feliz primer aniversario!! Gracias por ayudarnos a entender un poquito mejor este universo y por animarnos a elevar la mirada hacia el cielo de tanto en tanto! Un beso, Leyla

Anònim ha dit...

Feliz aniversario. Es impresionante lo que escribes. Recibo las noticias de tus entradas puntualmente y cada vez me parecen más excelentes. Felicidades
Josep Crusellas

JAC ha dit...

Moltes gràcies Josep! Valoro molt el comentari, venint d'una persona com tu, que ets capaç de mantenir blog en el que sumes, ni més ni menys, que coneixement i poesia. (http://cosasdejosep.blogspot.com/)
Una abraçada

Publica un comentari a l'entrada

Categories

Estels i Planetes

TOP