La teoria de la relativitat. Quina por, només llegir aquest nom, oi? "Això ha de ser molt complicat. I, a més, segur que les seves aplicacions són molt específiques i només afecten a un conjunt de científics bojos".
En alguna ocasió ja he compartit amb vosaltres la meva admiració més absoluta pel que va fer l’Albert Einstein. Les seves teories van revolucionar el món de la ciència, i encara avui en dia la seva teoria de la relativitat segueix sent el referent: res del què s’hagi descobert contradiu les fórmules.
La cosa és més espectacular encara si es té en compte el moment en el què l’Einstein va crear les seves teories. En aquells dies, no hi havia forma experimental de comprovar res. Era l’any 1905, i tot el què hi havia eren uns experiments d’alguns físics que semblaven entrar en contradicció amb les lleis de la física (llavors dominaven les lleis del moviment creades per Newton).
Es fa difícil pensar com l’Einstein, desconegut en aquells moments, va poder crear el que va crear. Tan espectacular va ser que, proposat per al premi Nobel, no li va ser atorgat per què no hi havia comprovacions ni experiments que poguessin comprovar la seva teoria (de fet, va aconseguir el Nobel anys més tard, per una altra de les seves teories que si va poder ser comprovada).
La teoria de la relativitat especial, i la teoria de la relativitat general. Dues teories que van permetre descobrir un nou món, espectacular, ple d’aparents contradiccions i d’atacs al sentit comú.
Sabíeu que la longitud d’un objecte varia si es mesura en repòs o en moviment? Una nau espaial, movent-se a gran velocitat, apareixeria com més curta als ulls d’un observador extern a la nau.
Una altra de les contribucions més importants d’aquestes teories és l’equivalència entre massa i energia. Per a que ho entenguem de forma fàcil, la matèria es pot crear a partir de l’energia (i a l’inrevés). Això, que per aquells anys semblava una heretgia i evocava a les velles teories de la generació espontània, ens permet avui entendre, per exemple, com el Sol produeixi la llum que ens dóna la vida.
Però potser l’efecte més fascinant de la teoria té a veure amb el famós exemple dels bessons.
Aquella història de dos germans, un dels quals marxa en un viatge espaial a gran velocitat, per acabar retornant a la Terra i descobrir que el seu germà va morir fa unes quantes generacions.
Resulta que, igual que les longituds dels objectes, també el temps és relatiu! I per acabar-ho de complicar, el temps, com si fos una vulgar poma, també pateix l’efecte de la gravetat!!!! (segons la relativitat general).
Ara potser direu: “Hala! És una bon argument per a fer una pel•lícula, però no més enllà d’això!”.
No tan sols s’ha comprovat experimentalment, sinó que els efectes del què expliquem estan molt més propers al nostre món del segle XXI del què pensem.
Parlem de rellotges.
Sabíeu que els efectes de la relativitat es tenen en compte en el funcionament dels rellotges dels satèl•lits GPS? Fa molts anys que se sap que un rellotge dalt d’un satèl•lit marca l’hora diferent a un altre rellotge a nivell de mar (per efectes de la gravetat). Quan posem el GPS en el cotxe, estem emprant tecnologia que funciona amb precisió gràcies a la correcció de temps que s’incorpora en els rellotges dels satèl•lits.
Aquest efecte és tan, tan impressionant que, fins i tot, amb la tecnologia precisa que tenim avui en dia podríem detectar diferències entre l’hora d’un rellotge en el darrer pis d’un gratacel i un altre rellotge en el pis 0! (ja us podeu imaginar que les diferències són, en aquest cas, absolutament minúscules)
Recordeu Newton i la poma que li cau al cap? Ara estem parlant que el que ens “cau al cap” és el temps!!!
Penseu-hi només uns instants. És fascinant! El temps, aquella cosa “invariant”, que governa les nostres vides, que ens marca inexorablement el pas dels aconteixements, i fins i tot de la nostra mort.
Aquest temps és, en realitat, tan poc sòlid com els famosos rellotges de Dalí. Es deforma, es contrau. I l’afecta la gravetat. Adéu al mite de la precisió suïssa!
I ara seguim pensant. Preguntem-nos: “i si el rellotge marca diferent,... vol dir que la vida transcorre a ritme diferent lluny de la Terra? Que les cèl•lules envelleixen diferent?”
Ja ens imaginem la resposta, tot i que potser ens neguem a acceptar-ho. Acceptar això ens fa por. La por al desconegut, a lo impensable.
Les lleis de la natura no les creem nosaltres. El que si podem fer és intentar interpretar-les, crear teories i fórmules que s’aproximin cada cop més a aquestes lleis misterioses, i emprar-les, com l’home ha estat fent des de sempre.
I ara us haig de deixar, que amb tota aquesta explicació he estressat al meu pobre rellotge!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada