Sabíeu que...

En aquest article, recullo algunes curiositats que simplement em varen sorprendre quan les vaig anar sabent. De fet, ja ens podem imaginar que això de l’univers ha d’estar ple de coses que no sabem explicar, o que desconeixem, i que són realment sorprenents.

Sabíeu que...

• La primera tomba a la Lluna: les cendres del geòleg Eugene Shoemaker, complint la seva darrera voluntat, van viatjar a la Lluna el 1999, i descansen en la profunditat d’un cràter (que s’anomena com ell, Shoemaker). És, doncs, una tomba lunar en tota regla!

• Companyia per a la Lluna: la Terra no sempre ha tingut només un satèl•lit. En efecte, se sap que en algunes rares ocasions, la gravetat de la Terra ha atrapat algun asteroide que, durant un temps, ha passat a fer companyia a la Lluna com a “satèl•lits naturals” de la Terra. No fa gaires anys, el descobriment d’un astrònom semblava indicar que actualment n’hi havia una d’aquestes roques girant al nostre voltant. De seguida, però, es va comprovar que aquesta suposada roca era, ni més ni menys, que les restes d’una de les naus Apollo

• Vida intel•ligent: Els càlculs de probabilitat indicarien que no estem sols en l’univers. Segons aquests càlculs, al menys 10.000 civilitzacions intel•ligents haurien d’estar actualment només en la nostra galàxia. On sou, amics?

• Animals miops: No tots els animals poden mirar al cel i meravellar-se amb la llum dels estels. Els dofins, per exemple, no poden enfocar la vista a l’infinit. El que es perden, oi?

• Qui són els idiotes? Tot i que Heraclides, allà per l’any 340 abans de Crist, ja va dir que la Terra girava sobre si mateixa, durant quasi 2.000 anys se’l va tenir per idiota. De fet, la gent deia: “si la Terra girés, una persona saltant aterraria en un punt diferent!”

• El gran xoc que ens espera: O no. Per què el xoc monumental que la nostra galàxia tindrà amb la gran galàxia d’Andrómeda es produirà més o menys d’aquí a uns 5.000 milions d’anys. Per aquelles dates, el nostre Sol probablement ens haurà ja devorat. Ummmm... ens perdrem aquest espectacle?

• Canvi de vestit per Júpiter: Fa només uns mesos, podem veure a Júpiter sense una de les seves bandes de color més llamatives! Ningú té una explicació encara a aquest fet. Tothom amb un petit telescopi pot veure-ho. Què ha passat en aquell planeta?

• Roques d’altres mons: a partir de l’anàlisi de composició, es pot saber d’on prové un meteorit. Per exemple, hi ha actualment 34 meteorits recuperats que provenen de Mart, i que probablement fa milions d’anys que van deixar aquest planeta. Existiran també meteorits provinents de la Terra que caiguin en altres planetes?

• La dieta del Sol: El nostre Sol perd 4 milions de tones cada segon! Això és degut a l’energia radiada com a conseqüència de les reaccions de fusió nuclear que hi tenen lloc, i que ens donen la vida.

• El lloc més fred: doncs resulta que el lloc més fred a tot l’univers bé podria estar a Massachusets. Allà, en un laboratori, s’ha assolit una temperatura de 810 trillonèsimes de grau, pràcticament, doncs, el zero absolut.

• Una mica fantasma? Albert Einstein, sens dubte el científic més extraordinari de la història, estava tan segur de les seves teories que va arribar a dir que “si la natura no compleix les lleis, pitjor per ella”.

• Un cor de pedra: A diferència del nostre planeta, en el què un impacte contra la superfície provoca tremolors de curta durada, la Lluna manté els tremolors durant hores, vibrant com si fos una campana. Això és degut a que la Lluna no té un nucli en estat fluid, com la Terra, sinó completament massís.

• Saben ja que existim? Les ones de ràdio i de televisió de la Terra s’han anat escampant per l’univers des de les primeres emissions allà per l’any 1920. Tenint en compte que aquestes emissions viatgen a la velocitat de la llum, això vol dir que “només” han circulat uns 90 anys-llum de distància. Suficient com per a arribar a milers d’estrelles i planetes, i en concret a moltes de les estrelles que veiem a ull nu en el cel nocturn. Eooooo, que ens està escoltant algú?

La llista pot ser interminable. De fet, en cada pàgina de revista especialitzada i en cada tros de notícia d’internet hi trobo, tot sovint, fets que em fan parar la lectura i reflexionar per un moment. Reflexió que sempre em dur al mateix lloc, un lloc molt íntim dins el meu cervell en el què tot pren forma i on els grans misteris de l’univers queden resolts per un moment. Un lloc on mana la imaginació.

I en els segons que jo trigo en reflexionar, milions de partícules, anomenades neutrinos, passen entre els àtoms del meu cos, provinents del Sol, travessant-me de forma neta, igual com travessen la Terra d’extrem a extrem, sense xocar amb res, imparables, per a seguir el seu camí cap a l’infinit.